Us en recordeu d’aquella decepció tan gran en adonar-vos que els reis
mags no eren qui pensàveu? Doncs imagineu-vos la nostra cara de sorpresa en
reviure aquella sensació en una escola de Finlàndia.
No ens volem precipitar a extreure conclusions
d’un fet que no hem observat suficient, però avui ens aventurem a afirmar que
la metodologia que segueix aquesta escola no és la que esperàvem. És més, està
molt lluny de la utopia que ens imaginàvem!
Us preguntareu per què “stampades”... doncs avui “hem tingut el privilegi” de ser
les encarregades de posar un “stamp” [1] a totes
les llibretes dels nens i nenes que intervenien a classe. Per intervenció, ens
referim a contestar les preguntes que el
mestre feia respondre ordenadament i respectant el torn de paraula. Aquest rol
magistral s’allunya molt de la interacció que esperàvem.
Els “stamps” s’utilitzen per premiar la feina
ben feta i en el nostre cas ens ha tocat decidir a qui premiar. Ens ha caigut
el món a sobre en veure les cares dels alumnes que esperaven impacients un
“Well done”[2] a la seva llibreta.
Seguidament, la decepció d’aquells que no han estat premiats ens ha encongit el
cor i ens ha fet reflexionar sobre la repercussió d’aquests premis.
No sabem fins a quin punt el mestre té en compte
aquests “stamps” o si només els fa servir per motivar als alumnes, però estem
segures que aquest fet no els deixa indiferents. Creiem que aquest tipus de
premis són perillosos, ja que poden motivar a un sector molt reduït que busca
l’excel·lència i a l’hora desmotivar i ferir l’autoestima dels alumnes més
vergonyosos o passius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada