Avui us volem parlar de l’avaluació, aquesta paraula tan àmplia que sovint
confonem amb l’entrega de notes i que revoluciona cada final de trimestre a l’escola.
Realment cal fer exàmens per avaluar als alumnes? Creiem que els exàmens no són objectius i a
més la qualificació d’aquests pot generar competitivitat i afectar a
l’autoestima dels alumnes que no aproven, a més de donar prestigi social als
que sí que ho fan.
Fa poc vam llegir un article del diari Ara escrit per Elisabet Escriche
(2016)[1], que
exposa les opinions d’alguns experts envers l’avaluació i tots ells
coincideixen en què avaluar amb un número no segueix cap criteri pedagògic. Un
dels aspectes que més ens va cridar l’atenció d’aquest article, va ser
l’afirmació que a Finlàndia no hi ha notes ni exàmens fins a cinquè de
primària. Aquesta afirmació no és verídica, a la nostra escola, els alumnes fan exàmens a partir de
tercer de primària i tot i que les avaluacions finals no contenen
qualificacions numèriques fins a sisè, els números estan molt presents en
l’avaluació i el dia a dia dels nens i nenes.
Els mitjans de comunicació sovint parlen de Finlàndia com el país pioner en
educació i és veritat que hi ha molts aspectes en les que són un gran exemple
per altres sistemes educatius, però segons el nostre punt de vista l’avaluació
no n’és un d’ells.
Pel que hem pogut observar fins ara, la nota final no és important fins a
sisè de primària, ja que des de la implantació del nou currículum, els mestres
avaluen amb ítems establerts. Tot i així, al llarg del curs, els mestres i
alumnes donen molta importància a les
qualificacions quantitatives.
Avui per exemple, hem vist una nena de quart de primària plorar per haver
tret un 8 a l’examen d’espanyol. Al principi pensàvem que havia suspès, però la
mestra ens ha explicat que els seus pares són molt exigents i creuen que un 8
no és una bona nota. Afortunadament no totes les famílies pensen igual, no
obstant això, no podem caure en l’error de creure que els números són la manera
més objectiva d’avaluar, ja que les seves interpretacions poden ser molt
diferents.
En definitiva, creiem que hem d’anar molt amb compte a l’hora de qualificar
numèricament, per què els números no mostren l’evolució de l’alumne, ni
indiquen propostes de millora i a més, poden tenir greus conseqüències si
s’interpreten malament.
Per acabar, l’avaluació hauria de ser un instrument d’auto coneixença
i per això cal reeducar a les famílies i alumnes que
prefereixen un número a una descripció integral del seu procés d’aprenentatge. Els
números només són indicadors, no tenen en compte l’esforç, ni els punts forts o
febles dels infants, per tant no poden ser l’objectiu de cap avaluació.
[1] Escriche, E. (2016). Les notes a primària suspenen:
Alguns experts afirmen que avaluar amb un número no segueix cap criteri
pedagògic i estigmatitza l’alumne. Diari Ara. Recuperat de: http://www.ara.cat/societat/notes-primaria-suspenen_0_1548445171.html
