Feliç dia del mestre

Avui és un dia de celebració, i el volem aprofitar per felicitar a totes aquelles persones que es desperten cada dia  amb ganes d’il·lusionar, guiar, aprendre i estimar. Ells i elles són els responsables que molts infants somriguin cada dia i gaudeixin aprenent. Aquests no fan de mestres, ho són, s’estimen la professió i el motor que els mou és la seva vocació.

Tranquils! No són una espècie en extinció, encara queden mestres amb ganes de fer de l’educació un món millor. Amb ganes de ser recordats amb amor, de despertar inquietuds i de convertir l’aprenentatge en una aventura.

Per tots aquells que som mestres en formació i que ens movem pel mateix motor de la vocació,  no ens donem per vençuts. No sempre veurem coses que ens agraden, és impossible estar d’acord amb totes les maneres de treballar que ens trobarem en el nostre camí. Tot i així, el que sempre podem fer, és il·lusionar-nos, aprendre i seguir estimant la nostra professió. 

MESTRES DEL S.XXI

Us heu preguntat mai quines són les habilitats que necessita un mestre? 

La teoria diu que el mestre ha de ser un facilitador de l’aprenentatge, ha de fer de guia, motivar i engrescar als seus alumnes, plantejar preguntes, donar eines i estratègies per resoldre reptes, etc. A més a més ha de ser competent i capaç de formar als alumnes pel món en què vivim.

Ara bé, algú de vosaltres coneix  cap superheroi/heroïna com aquest/a?

Com ja sabeu, de la teoria a la pràctica hi ha un llarg recorregut, i és precisament aquí on ens trobem nosaltres, intentant relacionar el que hem après amb el que veiem dia a dia a l’escola.

Avui, volem centrar-nos en una d’aquestes habilitats docents: l’ús de les TIC, necessària per sobreviure en la societat actual i la que possiblement requereix més formació.

La nostra escola disposa d’una gran quantitat de recursos tecnològics, totes les aules estan equipades amb una pissarra digital, una taula de projecció i i-pads a disposició dels alumnes. En veure tot aquest material ens vam imaginar unes classes dinàmiques i interactives, on els alumnes aprenien mitjançant aquests recursos. És per això que ens ha sobtat la manera en què la majoria de mestres utilitzen les pissarres digitals,  projectant el llibre de text i fent les correccions dels deures.

Aquest fet ens fa reflexionar sobre totes les maneres que hi ha d’utilitzar aquest material tan innovador. És per això que el mestre ha de tenir una bona formació per posar aquests recursos en pràctica.

Considerem que actualment els mitjans de comunicació i les noves tecnologies juguen un paper molt important a l’escola i és per això que cal educar als alumnes perquè en facin un bon ús. Cal ensenyar a fer-ho de forma segura i productiva. Al cap i la fi, no els servirà de res trobar una gran quantitat d’informació si no en saben fer una bona tria.  

Les noves tecnologies són un bon recurs per aprendre i per ajudar als alumnes a ser persones crítiques, autònomes i competents. Així doncs no hem de deixar que la por al que és nou ens impedeixi seguir formant-nos.

En definitiva, el més bonic d’aquesta professió és aprendre ensenyant i per fer-ho hem de seguir renovant-nos constantment.

Tal com diu Mariano F. Enguita (2015)[1], el professor ja no pot viure d’ensenyar el que va aprendre.

---

[1] Capdevila, C. (2015) Converses sobre el món que ve. Diari ara. Recuperat de: http://www.ara.cat/suplements/diumenge/professor-viure-densenyar-que-aprendre_0_1409259070.html

A vegades surt el sol

Aquest matí ens hem despertat amb ganes d’observar les petites coses que fan de l’educació a Finlàndia, una de les millors del món. Hem deixat a un cantó la decepció en veure que la metodologia que segueixen alguns mestres és més aviat tradicional i ens hem esforçat a ser positives i aprendre dels detalls que marquen la diferència.

Avui doncs, gràcies a aquest canvi de mirada i al fet d’haver pogut participar i interactuar amb els alumnes d’algunes classes, ens hem sentit molt realitzades i il·lusionades de nou.

Ens ha agradat molt veure que els nens s’aixecaven de la cadira, que intervenien i que estaven motivats per aprendre. Trobem interessant que no totes les activitats siguin dins l’aula. Avui, a l’escola s’hi respirava un ambient molt acollidor i no es feia estrany trobar alumnes repartits en grups, fent feina per tots els racons.

També hem pogut veure creativitat, iniciativa pròpia i treball en grup, tot i que el docent segueix delimitant bastant les pautes de treball. Hem vist alumnes cantant, tocant instruments, cuinant, jugant, dialogant i fent recerca d’informació amb diferents suports.

Com pot ser que la situació educativa canviï tant d’un dia per l’altre?

Ens hem adonat que el funcionament d’una classe canvia segons la intervenció del mestre. Ja sabíem que a Finlàndia cada docent té la llibertat de plantejar les seves classes com vol, però en cap moment creiem que aquesta “llibertat” fos tan real. Els mestres distribueixen el mobiliari de l’aula com volen, utilitzen la metodologia que creuen més convenient i organitzen els continguts curriculars com els hi sembla. Aquest fet enriqueix molt la feina del mestre i ens fa reflexionar sobre la confiança que hi ha entre l’equip docent. 

En cap moment hem vist un mestre qüestionant la feina d’un altre sinó tot el contrari, tothom confia en la feina dels seus companys i pensem que això és un aspecte molt rellevant per aconseguir una bona educació amb objectius compartits.

Ara bé, si els mestres tenen la llibertat de decidir COM ensenyar, PER QUÈ tots fan servir el llibre de text?

Seguirem buscant respostes...

"STAMPADES"

Us en recordeu d’aquella  decepció tan gran en adonar-vos que els reis mags no eren qui pensàveu? Doncs imagineu-vos la nostra cara de sorpresa en reviure aquella sensació en una escola de Finlàndia.

No ens volem precipitar a extreure conclusions d’un fet que no hem observat suficient, però avui ens aventurem a afirmar que la metodologia que segueix aquesta escola no és la que esperàvem. És més, està molt lluny de la utopia que ens imaginàvem!

Us preguntareu per què “stampades”...  doncs avui “hem tingut el privilegi” de ser les encarregades de posar un “stamp” [1] a totes les llibretes dels nens i nenes que intervenien a classe. Per intervenció, ens referim a contestar les preguntes  que el mestre feia respondre ordenadament i respectant el torn de paraula. Aquest rol magistral s’allunya molt de la interacció que esperàvem.

Els “stamps” s’utilitzen per premiar la feina ben feta i en el nostre cas ens ha tocat decidir a qui premiar. Ens ha caigut el món a sobre en veure les cares dels alumnes que esperaven impacients un “Well done”[2] a la seva llibreta. Seguidament, la decepció d’aquells que no han estat premiats ens ha encongit el cor i ens ha fet reflexionar sobre la repercussió d’aquests premis.

No sabem fins a quin punt el mestre té en compte aquests “stamps” o si només els fa servir per motivar als alumnes, però estem segures que aquest fet no els deixa indiferents. Creiem que aquest tipus de premis són perillosos, ja que poden motivar a un sector molt reduït que busca l’excel·lència i a l’hora desmotivar i ferir l’autoestima dels alumnes més vergonyosos o passius.

---

[1] Stamp: Segell

[2] Well done: Ben fet!

First day!

Primer dia de pràctiques superat!

El primer que ens ha passat pel cap a l'entrar per la porta de l’escola ha estat que ens esperaven un munt de coses noves per descobrir: cares desconegudes, nens i nenes lectors asseguts als sofàs dels passadissos i patis blancs, plens d’infants baixant amb trineus. En definitiva, una escola enorme molt diferent del que estem acostumades a veure.

El primer contacte amb la resta de mestres també ha estat interessant. Al principi, alguns ens miraven encuriosits i d’altres ens somreien i ens donaven la benvinguda. És una escola molt gran però s'hi respira bon ambient i ens han fet sentir com a casa, sobretot la subdirectora, que s’ha encarregat de presentar-nos i posar-nos al dia del funcionament del centre.

Pel que fa a l’organització del centre, només dir-vos que a les 10h del matí alguns ja dinaven, per sort, nosaltres hem pogut triar l’últim torn, el de les 11:30h!! A poc a poc ens anirem acostumant a aquests horaris i temperatures.

Parlant de sorpreses... hem quedat bocabadades en veure les classes plenes de pupitres, però això no és tot, imagineu-vos la nostra cara en escoltar la mestra dient: “open your books, page number 10, let’s talk about prepositions”. Ens sorprèn que la primera classe que assistim a Finlàndia ens hagi transportat a la nostra escola primària.

Afortunadament però, també hem observat fets que ens han cridat molt l’atenció, com per exemple veure els mestres dinar amb els alumnes. Aquests seuen a les taules dels infants i comparteixen una estona amb cadascun d’ells. És un temps molt valuós on els tutors aprenen moltes coses dels seus alumnes.

També hi ha hagut detalls que ens han dibuixat un gran somriure a la cara i ens han fet reflexionar sobre la infantesa, aquesta etapa tan rica que cada cop passa més de pressa.

La nostra conclusió del dia és que els nens són nens a tot arreu i per molt que no parlem el mateix idioma hi ha idiomes universals que tots entenem: el de la curiositat, que es demostra amb mirades expectants, o el de la vergonya que fa que apartem la vista quan ens miren, també hi ha els gestos d’afecte, com per exemple el dibuix que ens ha fet un nen, o les preguntes atrevides com la de: teniu nòvio? Etc.

Totes aquestes anècdotes ens han recordat un cop més que ser mestra és una professió apassionant.

Comença l'aventura

Nervis, emoció i moltes ganes de començar!

Demà és el gran dia, després d'una llarga espera, per fi ha arribat el moment de trepitjar l'escola en la qual creixerem durant aquests pròxims mesos. 

Fa quatre dies que som a Finlàndia, i ja se’ns han congelat les orelles, ens hem perdut i hem intentat entendre sense èxit la llengua oficial del país. Tot i així, ens hem sentit com a casa, hem gaudit de l’hospitalitat de la gent i ens hem enamorat dels paisatges que ens envolten. 

Hem descobert que el silenci és un estil de vida i ens hem permès perdre’ns en els nostres pensaments i adonar-nos del poc temps que dediquem a reflexionar.  

Així doncs, tot i que demà canviem el silenci per les rialles i preguntes de molts nens i nenes curiosos per saber qui som i d’on venim, estem il·lusionades per seguir reflexionant sobre tot allò que aprenguem a partir de demà!