Us heu preguntat mai quines són les habilitats que necessita un mestre?
La
teoria diu que el mestre ha de ser un facilitador de l’aprenentatge, ha de fer
de guia, motivar i engrescar als seus alumnes, plantejar preguntes, donar eines
i estratègies per resoldre reptes, etc. A més a més ha de ser competent i capaç
de formar als alumnes pel món en què vivim.
Ara bé, algú de vosaltres coneix cap
superheroi/heroïna com aquest/a?
Com ja sabeu, de la teoria a la pràctica hi ha un llarg recorregut, i és
precisament aquí on ens trobem nosaltres, intentant relacionar el que hem après
amb el que veiem dia a dia a l’escola.
Avui, volem centrar-nos en una d’aquestes habilitats docents: l’ús de les
TIC, necessària per sobreviure en la societat actual i la que possiblement
requereix més formació.
La nostra escola disposa d’una gran quantitat de recursos tecnològics, totes
les aules estan equipades amb una pissarra digital, una taula de projecció i i-pads
a disposició dels alumnes. En veure tot aquest material ens vam imaginar unes
classes dinàmiques i interactives, on els alumnes aprenien mitjançant aquests
recursos. És per això que ens ha sobtat la manera en què la majoria de mestres utilitzen
les pissarres digitals, projectant el
llibre de text i fent les correccions dels deures.
Aquest fet ens fa reflexionar sobre totes les maneres que hi ha d’utilitzar
aquest material tan innovador. És per això que el mestre ha de tenir una bona
formació per posar aquests recursos en pràctica.
Considerem que actualment els mitjans de comunicació i les noves
tecnologies juguen un paper molt important a l’escola i és per això que cal
educar als alumnes perquè en facin un bon ús. Cal ensenyar a fer-ho de forma
segura i productiva. Al cap i la fi, no els servirà de res trobar una gran
quantitat d’informació si no en saben fer una bona tria.
Les noves tecnologies són un bon recurs per aprendre i per ajudar als alumnes
a ser persones crítiques, autònomes i competents. Així doncs no hem de deixar que
la por al que és nou ens impedeixi seguir formant-nos.
En definitiva, el més bonic d’aquesta professió és aprendre ensenyant i per
fer-ho hem de seguir renovant-nos constantment.
Tal com diu Mariano F. Enguita (2015)[1], el professor ja no pot
viure d’ensenyar el que va aprendre.
[1]
Capdevila, C. (2015) Converses sobre el món que ve. Diari ara. Recuperat
de: http://www.ara.cat/suplements/diumenge/professor-viure-densenyar-que-aprendre_0_1409259070.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada