Nervis, emoció i moltes ganes de començar!
Demà és el gran
dia, després d'una llarga espera, per fi ha arribat el moment de trepitjar
l'escola en la qual creixerem durant aquests pròxims mesos.
Fa quatre dies que
som a Finlàndia, i ja se’ns han congelat les orelles, ens hem perdut i hem
intentat entendre sense èxit la llengua oficial del país. Tot i així, ens hem
sentit com a casa, hem gaudit de l’hospitalitat de la gent i ens hem enamorat
dels paisatges que ens envolten.
Hem descobert que
el silenci és un estil de vida i ens hem permès perdre’ns en els nostres
pensaments i adonar-nos del poc temps que dediquem a reflexionar.
Així doncs, tot i
que demà canviem el silenci per les rialles i preguntes de molts nens i nenes
curiosos per saber qui som i d’on venim, estem il·lusionades per seguir
reflexionant sobre tot allò que aprenguem a partir de demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada