“Tots els infants són artistes,
el problema és com continuar sent un artista quan ens fem grans”.
el problema és com continuar sent un artista quan ens fem grans”.
Picasso
Us heu preguntat mai si l’escola potencia la creativitat o si al contrari,
acaba amb ella?
Aquest ha estat un dels dubtes que ens ha sorgit al llarg d’aquestes
setmanes d’observació. Hem tingut l’oportunitat d’analitzar els comportaments
dels alumnes de diferents grups i edats i tot i que no ens agrada generalitzar,
ens ha cridat molt l’atenció el canvi d’actitud que hi ha d’una edat a una
altra. A cicle superior, els alumnes són vergonyosos, poc participatius i molt
exigents amb ells mateixos. Aquests, sovint eviten intervenir a l’aula per por
a equivocar-se, són molt perfeccionistes i busquen l’excel·lència. En canvi,
els alumnes de cursos inferiors mostren una actitud més activa, els hi agrada
experimentar i interpreten l’error com un pas necessari per seguir aprenent.
Aquest canvi d’actitud ens fa pensar en una conferència de Ken Robinson
(2006)[1] que
hem vist recentment. L’educador i escriptor britànic explica com les escoles
“maten la creativitat dels alumnes”, donant més importància a unes assignatures
que a unes altres, buscant l’excel·lència de l’alumne i sobretot interpretant
l’error com quelcom negatiu.
Fent referència a aquesta xerrada ens agradaria comentar que efectivament
hi ha molts alumnes en aquesta escola i en moltes altres que tenen por a
equivocar-se per què no els preparem per a l’error.
Creiem que tot això té una estreta relació amb la creativitat i amb la
constant cerca de l’excel·lència. Aquesta escola, dóna molta importància a la
música, a l’art i a altres assignatures com la costura que intenten educar als
alumnes de manera global, però inevitablement passa el mateix que a la resta
d’escoles d’arreu del món. Les assignatures més valuoses semblen ser les
matemàtiques i les llengües i per molt que es dediquin certes hores a la formació
artística i musical dels alumnes, la seva creativitat es veu anul·lada en el
moment que s’infravaloren certes matèries. L’exigència de bons resultats i la
quantitat de consignes que els hi donem, també són factors que acaben amb la
seva creativitat i els allunyen de l’error.
Durant aquestes tres setmanes d’observació hem vist mestres premiar
l’excel·lència, posar exemples de com fer exercicis per evitar l’error i fins i
tot explicar com fer un dibuix perquè el resultat sigui el més acurat possible.
En el moment que vam veure una de les mestres fent un dibuix a la pissarra
de com volia que els alumnes fessin aquell mateix dibuix a les seves llibretes
ens vam escandalitzar. Des del nostre punt de vista la creativitat té la
mateixa importància que les matemàtiques o les llengües i possiblement més, ja
que aquesta és la que ens permet tenir idees pròpies, originals i la que ens
ensenya a equivocar-nos.
No hi ha una bona manera de fer un dibuix o d’expressar el que se sent i
per això ens agradaria que l’escola fos un lloc on els alumnes puguin experimentar
la creativitat amb la qual neixen.
Definitivament estem fent alguna cosa malament, i creiem que és hora de
preparar als alumnes pel futur, potenciant la seva creativitat, deixant de
banda l’educació competitiva i formant petites persones segures de si mateixes.
"We are just another dot in the world, but every dot can make a difference"
Berta & Joana
[1]
Robinson, K. (2006). Las escuelas matan la creatividad TED.[vídeo]
Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada