Després
d’un mes a Finlàndia podem començar a respondre algunes de les preguntes que
ens han acompanyat des del moment que vàrem escollir venir a aquest país tan
fred!
Avui
ens volem centrar en alguns dels aspectes que fan del sistema educatiu
finlandès, un dels més reconeguts mundialment.
L’èxit
educatiu d’aquest país, no només recau en l’acció educativa del centre, sinó
que va més enllà de les portes de l’escola i engloba tots els subsistemes que
componen el sistema educatiu.
Xavier
Melgarejo (2013)[1],
psicòleg i pedagog especialitzat en el sistema educatiu finlandès ha investigat
les claus de l’èxit de l’educació a Finlàndia. L’autor defineix el sistema
educatiu com el conjunt d’influències educatives que una persona rep des del
seu naixement fins a l’edat adulta. Això
significa que és molt més ampli que el sistema escolar i que en la seva
globalitat té la finalitat específica de reproduir els valors, les actituds,
els conceptes i les normes de tal societat. Melgarejo menciona els tres
components essencials d’un sistema educatiu que són els subsistemes familiar,
sociocultural i escolar. Aquests mantenen una relació d’interconnexió i
retroalimentació entre ells, tenen la seva dinàmica interna amb objectius,
finalitats i estructures pròpies, però tots comparteixen un nucli de valors
recollits a la constitució del país.
Aquests
valors es veuen reflectits en tots els aspectes de la societat i això fa que
tant la població, la família i l’escola treballin conjuntament per seguir
avançant.
Un
altre aspecte rellevant que intervé en l’èxit del sistema educatiu finlandès és
l’estabilitat legislativa que ofereix un model educatiu estàtic i d’èxit. També
cal mencionar la llibertat i l’autonomia que tenen els centres per interpretar
la llei. L’estat s’encarrega de crear el currículum, que seguidament passa a
mans del municipi, el redacta d’acord amb les seves necessitats i finalment
l’escola l’adapta i l’amplia per posar-lo en pràctica seguint els ideals del
centre.
El
fet que el municipi se centri en els mateixos fonaments educatius fa que totes
les escoles siguin públiques i de qualitat. Tant és així que les famílies no
trien les escoles dels seus fills, sinó que obtenen una plaça al centre
educatiu més proper al seu domicili. Així doncs, els infants mai caminen més de
2 kilòmetres i mig per arribar a l’escola.
Aquest
fet demostra la confiança que s’avoca en el sistema escolar i en els mestres en
general. Aquí no existeix la figura de l’inspector/a, no es qüestiona ni se
supervisa la feina dels docents, suposadament, tots els mestres passen per una
formació universitària de primer nivell. Aquest tema però, es
mereix un altre post!!
Pels
més curiosos, aquí teniu uns quants llibres que us explicaran amb més detall
les singularitats d’aquest país i la seva educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada